ClaudiayDiegosonbuenosamigos.Vivenenelmismobarrio.Lesgustacaminarjuntoslossábadosporlamañana.Siemprevanalparquequeestácercadesuscasas.
Cadasábado,DiegopasaabuscaraClaudia.Caminan,hablanyavecessesientanenunbancoaveralospatosenellago.
Hoyessábado.Elcieloestáazulyhacesol.Diegosedespiertatemprano.Seponesucamisetafavoritayunospantalonescómodos.Estáunpoconervioso.Hoyesundíaespecial:eselcumpleañosdeClaudia.Ellacumpledoceaños.
Diegoquierehacerleunasorpresa,tieneunplan.
Vaalacocinaymetealgoensumochila:unacajaconpastel,dosvasos,yunabotelladezumo.Tambiénllevaunpequeñoregalo:unlibroquesabequeaClaudialevaagustar.
TocaeltimbreencasadeClaudia.
—¡Hola,Diego!—diceClaudia,sonriendo—.¿Vamosalparque?
—¡Sí!Perohoyserádiferente—diceDiego,misterioso.
—¿Diferente?¿Porqué?
—Yaverás—respondeél—.Confíaenmí.
Caminanjuntosalparque.Hablandelaescuela,desusprofesoresydesusplanesparaelverano.
Alllegaralparque,Diegodice:
—Vamosasentarnosbajoeseárbol.
—¿Novamosacaminarhoy?—preguntaClaudia,sorprendida.
—Primero,tengoalgoparati.
Diegoabresumochila.Sacalacajaconelpastel,losvasosyelzumo.
—¡Sorpresa!¡Felizcumpleaños,Claudia!
Claudiasellevalasmanosalaboca.Estámuyemocionada.
—¡Nolopuedocreer!¡Québonitodetalle,Diego!
—Yestoesparati—diceél,dándoleellibroenvueltoenpapelderegalo.
Claudiaabreelregaloyveellibro.Esunahistoriadeaventurascondragonesymapas.¡Sutemafavorito!
—¡Gracias!Estelibroesperfecto—diceClaudia.
—Sabíaqueteibaagustar—respondeDiego.
Comenpastel,bebenzumoyríen.Luego,serecuestanenelcéspedymiranlasnubes.
—¿Vesesanube?—diceClaudia—.Pareceunconejo.
—Yesapareceunbarco—diceDiego.
Pasancasidoshorasenelparque.Nocaminanmucho,peroesundíaespecial.ClaudiaestáfelizyDiegotambién.
Antesdevolveracasa,Claudiadice:
—Estehasidounodemismejorescumpleaños.Gracias,Diego.
—Denada—respondeél—.Eresmimejoramiga.
Caminanderegresoacasadespacio.Elsolbrillaylashojasdelosárbolessemuevenconelviento.Esundíatranquilo,peromuyespecial.